Com sabeu, en estos moments no hi ha un acord ferm sobre el VIII Conveni Col.lectiu, ja que continuem pendents de l'aprovació per part d'Hisenda de les taules salarials. I com no hi ha conveni, no és pot aplicar. Això significa que fins que no s'aprove definitivament, continua en vigor l'actual conveni. Esta situació pot durar mesos.

La Intersindical ha ratificat ja el preacord aconseguit divendres passat amb l'empresa i que farà possible la consecució del VIII Conveni col.lectiu de RTVV. És per este motiu que ja no cal adherir-se, com reclamava l'empresa, al text firmat per USO i UGT.

La nostra secció sindical ha avaluat positivament les millores aconseguides que podeu seguir en la columna de la dreta. Valorem especialment que la Comissió Paritària aconseguisca competències per fer el seguiment de l'aplicació del decret que regula la transformació dels treballadors temporals en fixes. Pensem que això ens permetrà controlar l'estabilitat de l'ocupació i fomentar el manteniment dels llocs de treball. També destaquem que siguen extraodinàries les que passen de les 35 setmanals, que l'empresa no puga canviar unilateralment i sense cap límit els horaris fixes,que es limite la durada de la jornada continuada i que no es retalle el dret dels treballadors a presentar recursos contra l'empresa. Altres reivindicacions, com ara el còmput mensual d'hores extraordinàries en les jornades especials, no hem aconseguit eliminar-lo, però sí limitar el nombre de persones afectades i millorar significativament el periode de còmput que passa a ser quinzenal.

Volem agrair als treballadors l'esforç que han fet ajornant la seua adhesió a l'acord extraestatutari a pesar de les pressions que han rebut de l'empresa. Són ells els que han donat una oportunitat a la negociació i ha sigut pensant en ells que hem fet l'exercici de responsabilitat que se'ns demanava: negociar amb fermesa fins el final per tal d'aconseguir el conveni més digne possible.

La Intersindical ha convocat assemblees per a despús demà, dimecres, a la tele i la ràdio per explicar als treballadors l'actual situació i els termes de l'acord assolit.

Ha sigut una negociació dura, que va concloure divendres després de més de nou hores de reunió. No és el conveni que buscàvem quan vam començar les negociacions fa més de hui mesos, però estem convençuts que és el millor que es podia aconseguir en les actuals circumstàncies. Tot i això, si algun sindicat, com a conseqüència de l'acord fet per la Intersindical, aconsegueix forçar noves negociacions per millorar-lo, tindrà tot el nostre suport i participació més activa.

Considerem que l'existència d'un conveni col.lectiu és un èxit per a tots els treballadors i una garantia jurídica amb vistes al futur, un futur que veiem negre i que comença l'any 2009 amb una retallada del 23% del pressupost de RTVV.

En els pròxims dies vos anirem informants d'altres qüestions que també vos preocupen. Per exemple, com lliuraran els moscosos o els festius els treballadors que no havien signat l'extraestatutari o com es lliuraran les hores extres acumulades. Continuem treballant. Continuem informant.

La Intersindical va arribar divendres passat a un principi d'acord amb l'empresa després que ésta va acceptat alguna de les seues reivindicacions. L'esmentat principi d'acord no serà efectiu fins que no siga aprovat el dilluns dia 15 per la seua assemblea. També està vinculat al resultat del capítol econòmic que, a hores d'ara, està sense concretar.

Reproduïm el contingut del document acordat sense fer valoracions ja que estes encara no han sigut realitzades pel sindicat. Cas de ser ratificat per l'assemblea de la Intersindical, les adhesions al extraestatutari deixarien de tindre sentit, ja que ens trobaríem davant d'un conveni estatutari d'eficàcia general. És a dir: davant del VIII Conveni Col.lectiu.

Les millores introduïdes per la Intersindical en l'acord extraestatutari firmat per USO i UGT són les següents:


1.- Art. 30: Es donen garanties de que tots els treballadors gaudiran de tres dies de lliurança més a l'any.

2.- Art. 41 – Desapareix d'este article la referència als pactes de rodatge.

3.- Art. 27.- Es posa límit a la finalització de la jornada continuada de mati que s'havia eliminat i que es manté en els mateixos termes que en el VII Conveni Col.lectiu.

4.- Art. 8: Elimina les restriccions que s'havien posat a la composició de la Comissió Paritària que tindrà tants membres com seccions sindicals firmen el conveni.

5.- Art. 19.2 sobre estabilitat en l'ocupació – Se li donen competències a la Comissió Paritària per fer un seguiment de l'aplicació i compliment de l'anomenat decret Zapatero que regula la transformació de treballadors temporals en indefinits.

6.- Horas extraordinarias – Es manté que totes les hores que passen de 35 tindran caràcter extraordinari a diferència de les 40 que es necesitaven segons l'extraestatutari.

7.- Art. 26.1 – En els processos productius de Nadal, Setmana Santa, etc. s'elimina el còmput mensual i es substitueix pel còmput quinzenal. També s'acorda que no afectarà tots els treballadors, sinó únicament a aquells que estiguen adscrits als operatius implicats.

8.- Art. 9 c). S'elimina l'obligació que tenien els treballadors en l'estraestatutari de passar per la Comissió Paritària abans de presentar cap reclamació per via administrativa o judicial.

9.- Art. 28.1 – Es lleva a l'empresa la capacitat de modificar els horaris fixos totes les vegades que vullga amb una simple comunicació a la Comissió Paritària i és redueixen a dos el canvis que pot fer unilateralment en un any.

10- Art. 27.1f). – Es concreta que els acords entre treballadors i empresa sobre modificacions d'horaris fora de conveni es realitze per escrit i que siga firmat per les parts.

11.- Permis de paternidat- Es reconeix que els tres dies que hi ha en l'extraestatutari són addicionals als que legalment corresponen als treballadors.

Hem seguit el mateix ordre que s’ha redactat el principi d'acord que, com podeu veure no es correspon amb la seua importància ni amb la correlació d'articles.
Per llegir el document complet, feu clic ací.

 
Com és possible que RTVV avance onze milions d'euros al València C.F.? Com es pot explicar als ciutadans que una empresa, com la nostra, que es troba en una delicada situació econòmica i amb una retallada pressupostària del 23 per cent per a l’any 2009, es dedique a rescatar una entitat esportiva privada com el València CF?

RTVV, com demostren tots els informes d'auditoria, té problemes econòmics molt greus i és evident que la seua tasca social no és rescatar entitats esportives. Per tant, demanem a la direcció de l’empresa que, primer, garantisca la viabilitat de RTVV i el manteniment dels llocs de treball.

Volem denunciar que cada euro que s’inverteix en futbol són diners que es detrauen dels fons que la nostra empresa necessita i que esta espiral no pot continuar pel bé de Ràdiotelevisió Valenciana i dels seus treballadors.

La Sindicatura de Comptes i els informes d’auditoria d’Ernst & Young estan farts d'advertir que els drets del futbol són un negoci ruinós per a esta empresa i que són, en part, els responsables de la situació econòmica en què ens trobem.

El fet és encara més indignant si tenim en compte que, en la negociació del conveni col.lectiu, la direcció de l’empresa insisteix reiteradament davant els representants dels treballadors en la necessitat de retallar despeses. Considerem que les peticions que fa l'empresa als seus propis treballadors són incompatibles amb el descontrol econòmic que caracteritza les seues relacions amb el València Club de Futbol i altres empreses esportives privades.

Veure informació en Las Provincias i el Levante

Pedro García va dir moltes coses sensates en la darrera compareixença que va fer a les Corts. Alguna d'elles, com la conveniència d'aconseguir un Conveni de consens, ja les coneixeu. En esta segona part, el Director General va molt més lluny. Parla de manteniment del poder adquisitiu, parla d'estabilitat, parla d'una flexibilitat i una polivalència basada en la voluntarietat i emmarcada en la formació... Amb aquest tipus de plantejaments, l'acord és possible. A què esperem? Nosaltres estem disposats a negociar i la millor prova és que la setmana passada li vam demanar a Pedro García, de nou, una reunió urgent. D'entrada ja li podem avançar que estem d'acord amb bona part dels seus plantejaments i que , fins i tot, estem disposats a parlar dels possibles terratrèmols que es puguen produir a la Comunitat Valenciana i que tant semblen preocupar-li. Si l'acord és tan fàcil per què no el tanquem? Escolta'l:

Com a treballadors de RTVV ens sentim avergonyits pel tractament que ha fet la ràdio i la televisió pública de la manifestació de dissabte passat contra la política educativa del govern valencià i per demanar la dimissió del conseller Font de Mora.

L'informatiu de dissabte per la nit de Canal 9 va tindre prou en 35 segons per llançar els següents missatges: dir que l'objectiu de la manifestació era una genèrica defensa de l'ensenyament públic sense fer cap referència a la destitució del conseller Font de Mora, desviar les crítiques del govern valencià i dirigir-les a Zapatero, criticar el rebuig a l'assignatura d'Educació per la Ciutadania argumentant que el Consell ha anunciat una moratòria, rebaixar els participants a 12.000, qualificar la protesta de fracassada argumentant que l'assistència havia estat per sota de les expectatives dels convocants i criticar la Delegació del Govern per autoritzar la manifestació el primer dissabte de la campanya de Nadal.

Mentrestant, les imatges intentaven transformar una manifestació multitudinària en un acte marginal en el qual apareixia poca gent i on es donava el protagonisme a les banderes republicanes i a una pancarta d'Esquerra Republicana que havien tingut que buscar amb lupa. Es pot actuar de forma més manipuladora? Doncs sí: sis minuts després d’aquesta informació va aparéixer una notícia de 1 minut i 10 segons amb declaracions de Font de Mora anunciant que el Consell destinarà 150 milions d’euros per al Plà de plurilingüisme.

El govern valencià vol imposar en les escoles la seua particular visió partidista d'Educació per a la Ciutadania. En la RTVV també vol imposar la seua peculiar visió de les quatre regles: sumar manipulació, restar credibilitat, multiplicar deute i dividir la societat. Aquesta malifeta té noms i cognoms i estaria bé que algú començara a conjugar el verb dimitir:

Pedro García (Director General de RTVV)
Lola Johnson (Directora d'informatius TVV)
Maite Fernández (Coordinadora departament informatius)
Cristina Bonet i Maria Rodrigo (Editores)
Luis Miguel del Baño (redactor de la noticia)

A Ràdio 9 només es va "informar" al butlletí de les 6 i el de les 10 de la nit. En el primer, la notícia no era la manifestació, sinó els problemes de trànsit que provocava. En el segon es va fer un simple enunciat de la protesta dient quantes persones havien anat segons les diferents fonts. Una altra "fita periodística" del responsable d'informatius Juanjo Braulio.

El govern valencià ha fet bandera de la prepotència i s'ha burlat de pares, alumnes i ensenyants. No és molt diferent de la prepotència que està demostrant la direcció de RTVV pressionant els treballadors per aconseguir adhesions inquebrantables a un acord col.lectiu d'eficàcia limitada que dona l'esquena a la majoria de la representació sindical.

Els treballadors no es mereixen que alguns sindicats els impliquen en les seues misèries i els forcen a prendre decisions que no volen prendre.

Ara ens trobem on ens trobem perquè USO ha implorat a l'empresa, des d'un principi, la firma d'un conveni extraestatutari. Els encanta que els treballadors passen, un a un, en fila índia i amb el carnet a la boca, a adherir-se als seus plantejaments sota l'atenta mirada de l'empresa. Perquè el seu poder és l'empresa, no els vots que van aconseguir en les passades eleccions. Segurament pensen que l'adhesió al conveni és una mena de segona volta de les eleccions. La realitat és que les adhesions no van a mesurar la seua força democràtica, sinó la reconeguda capacitat que té l'empresa per pressionar. I així ho han entés la major part dels treballadors que han participat en les massives i participatives assemblees realitzades ahir al CPP de Burjassot i en la ràdio.


Els treballadors entenen, amb bon criteri, que cinc sindicats tenen més possibilitats que un a soles d'aconseguir un bon conveni. I això, és el que demanem des de la Intersindical juntament amb CCOO i CGT: que es reprenguen les negociacions. Si més no, per concretar un articulat tan vaporós que deixa oberta les portes a qualsevol interpretació per part de l'empresa. És per este motiu que ja ens hem dirigit al Director General per demanar-li una entrevista i que realitze un darrer esforç per tal d'aconseguir un conveni de tots i per a tots.



De l'actuació d'UGT tenin poc que dir, perquè s'ha encarregat de despullar-se ella sola en un comunicat: “la UGT ha signat un acord per als seus afiliats, i això ningú no ens ho pot impedir. Com no impedeix ningú (almenys nosaltres) que continue la negociació d'un conveni d'eficàcia general”. És a dir, qui vullga un conveni d'eficàcia general que el busque, però que no compte amb ells. Si la resta de sindicats també firmarem acords pensant únicament en els nostres afiliats, qui es preocuparia de la gran majoria dels treballadors que no estan afiliats? Es que UGT va rebre en les passades eleccions únicament els vots dels seus afiliats? Que tipus de sindicalisme és eixe que només es preocupa del que hay para los míos? Per cert, no podem creure que no està impedint que continue la negociació quan ha preparat les fulles d'adhesió abans que l'empresa i USO.
Amb aquest tipus de plantejament, quin sentit té parlar d'unitat sindical? Quin sentit té parlar d'un conveni de tots i per a tots?: Cap. Per això han trencat la unitat i han optat per un conveni dels meus i per als meus. Que, damunt, és roin.

Recorda: la firma és el problema, la negociació és la solució. Ajornar la firma és donar una oportunitat a la negociació.

Els treballadors de RTVV tenim encara en les nostres mans la consecució d’un nou Conveni Col·lectiu que, almenys, no ens deixe en pitjors condicions que l’anterior. Però, per a aconseguir-lo tenim que posicionar-nos clarament en contra d’aquest acord que ens pretenen imposar.

No vos deixeu enganyar. Aquest acord no és el VIII Conveni Col·lectiu, és només un acord de eficàcia limitada. Un pacte entre l’empresa i dos sindicats, que són la minoria de la representació dels treballadors. Un acord il·legal, perquè aquest tipus de pacte, per llei, no pot modificar aspectes importants dels convenis d’eficàcia general, com ara jornades i horaris, funcions, organització del treball o categories professionals. Conveni Col·lectiu vàlid, per a tots, no hi ha altre que el VII Conveni Col·lectiu, fins que no s’arribe a un nou acord d’eficàcia general.

Aquest pacte és regressiu respecte al VII Conveni fonamentalment perquè:

1.- Desregula la normativa de jornada i horaris.

- Introdueix el còmput mensual per a tots els treballadors en uns huit mesos a l’any (art. 26.1), amb l’excusa dels events festius. Això vol dir que en eixos mesos el límit de la jornada setmanal es trenca, havent de fer-se la mitjana d’allò treballat en el mes (jornada acordió). La interpretació final estarà a l’arbitri dels diferents caps.

- L’empresa es reserva la possibilitat de “flexibilitzar la jornada i els horaris” dels treballadors (art. 25.6) i d’establir “jornades de treball diferents a les pactades en conveni” (art. 27.1.f), amb l’excusa de “la conciliació de la vida familiar, laboral i professional”. L’empresa malintencionadament ha capgirat allò que en la llei és un dret dels treballadors amb unes necessitats concretes, per tindre fills menors, persones majors o dependents al seu càrrec, a reduir la seua jornada o adaptar-la segons les seues necessitats, reservant-se l’última paraula i extenent la indefinició a tothom.

- L’empresa pot implantar jornades partides sense cap límit (art. 25.5) en els casos de jornades setmanals de quatre dies, jornades que comencen a partir de les 11 hores o en el cas que haja “acord” entre els treballadors i els seus caps (sabeu que amb aquesta direcció “acord” és més be sinònim d’imposició). Al VII Conveni, les jornades setmanals amb més d’una jornada partida han de ser aprovades per la Comissió Paritària, com a garantia precisament de que mai no siga una imposició.

- No tenen consideració d’hores extraordinàries les que sobrepassen les 35 hores setmanals, com fins ara. Només tenen eixa consideració a partir de les 40 (art. 31.1 i art. 53) i desapareix la compensació de les hores a partir de les 9 hores diàries (art. 53).

- Desapareix el límit de la jornada del matí, que el VII Conveni, fixa en les 15.30 hores (art. 27.1.b). Això vol dir que l’empresa pot establir una jornada que comence a les 11 hores i acabe a les 18, amb l’únic dret de 20 minuts de descans per a dinar.

2.- Introdueix la “polifuncionalitat” i la mobilitat funcional sense cap control.

- L’empresa es reserva la possibilitat d’aplicar “nous processos productius incidint en la “polifuncionalitat” dels treballadors” (art. 11.3). Amb aquest nou paràgraf, l’empresa queda amb la potestat absoluta de modificar les funcions de totes les categories, afegint a les actuals aquelles que vullga.

- La mobilitat funcional dels treballadors per ser “destinats a realitzar funcions distintes per a les quals fou contractat, dintre del seu grup professional o categories equivalents” (art. 13.1) no te cap limitació, quan el VII Conveni fixa que només es pot produir per “raons tècniques i organitzatives que el justifiquen i pel temps imprescindible”. La voluntarietat que recull la redacció queda anul·lada, quan diu que “l’empresa davant necessitats productives podrà designar altres treballadors en el seu defecte”. A més a més, el concepte de “grup professional” o “categoria equivalent” no està definit en el text, creant més inseguretat.

3.- El dret als trasllats o permutes queda pràcticament anul·lat

- La Comissió de Trasllats només es reuneix quan l’empresa convoque procés d’oposicions (art. 21), en conseqüència no pot resoldre respecte a les sol·licituds de trasllat o les permutes en altres moments. Els trasllats i les permutes deixen de ser un dret, per a convertir-se en un favor en mans del Secretari General. El VII Conveni fixa que la Comissió es reuneix almenys trimestralment, per a atendre les sol·licituds.

4.- Les denúncies a l’empresa han de passar primer per la Comissió Paritària.

- El VII Conveni només recull la funció de mediació i arbitratge de la Paritària, “quan les parts interessades es sotmetan a ella prèviament per escrit”. Ara, qualsevol treballador que vulga denunciar l’empresa per incompliment de conveni, ha de passar primer per Paritària (art. 9.c). Això suposa dilatar els processos i obligar al treballador a renunciar a un dret.

5.- S’elimina la possibilitat de que el treballador fraccione les vacances en dos períodes

- S’ha eliminat del text del conveni el dret del treballador a gaudir les vacances en dos períodes, cap dels quals podrà ser inferior a 5 dies (art. 32.2 del VII Conveni).


No només aquest acord és regressiu, els seus suposats aspectes positius no ho són tant:

1.- No hi ha cap compromís ferm de reducció de la temporalitat, amb la transformació d’els contractes temporals en indefinits, ni la seua translació a places de plantilla, ni cap mecanisme de control. L’únic que fa l’article 19.2 és recollir allò que diu la llei, precisament aquella que l’empresa ha vingut incomplint sistemàtica i arbitràriament durant els darrers dos anys.

2.- No hi ha concreció del suposat acord salarial. Les taules salarials no han segut lliurades per l’empresa, per la qual cosa no se sap res del 0.5% lineal que encara se’ns deu als treballadors. Tampoc no hi ha cap menció a la consolidació de la revisió salarial.

3.- No hi ha cap compromís d’incrementar la producció pròpia, única forma real de garantir el nostre futur professional.

4.- Els nous dies festius (art. 30.3 i 30.5) no es descompten de la jornada anual de 1.568 hores, de forma que no són altra cosa que els dies “festius de conveni” que ja veniem gaudint tots els anys.

5.- L’ampliació dels permisos es queda ben curta respecte al Pla Concilia, com ara en el cas de paternitat, maternitat o adopció i permisos per lactància.

6.- Els valors de les prestacions socials es congelen en la majoria dels casos a les mateixes quantitats del 2004 i s’empitjora l’ajuda de “menjador” per a la Ràdio.

7.- La jubilació als 65 anys es converteix en obligatòria, inclòs en el cas dels treballadors que necessiten completar uns mesos més per a tindre dret a una paga millorada. En el cas de la jubilació parcial, es determina la amortització automàtica de la plaça al arribar als 65 anys.

Per tot això, i altres aspectes que anirem explicant, cal donar un NO rotund i majoritari a aquest pacte.

CCOO-Intersindical-CGT

PEDRO GARCÍA EXPLICA EN LES CORTS LA SEUA VOLUNTAT NEGOCIADORA HORES ABANS DE TRENCAR NEGOCIACIONS

I de pas ha explicat que els sindicats estan ancorats en el passat i ha donat a entendre que ell representa els treballadors millor que els sindicats. També ha fet una descripció bucòlica de RTVV on, segons ell, tot és normalitat i tranquil.litat.

L'acord firmat per USO i UGT fa que els treballadors deixen de generar cinc hores extraordinàries a la setmana ja que, a partir d'ara, només volen que compten a partir de les 40 i no de les 35 actuals (art. 31).

Això no és res comparat amb el que passarà a Nadal, San Josep, Fogueres, Magdalena, Setmana Santa, 9 d'Octubre i altres tres esdeveniments de lliure elecció de l'empresa. El motiu és que en eixes dates (art. 26), per calcular les hores extraordinàries es prendrà com a base l'anomenat còmput mensual. I és ahí on entren en acció les matemàtiques creatives. Anem a l'exemple: Supongam que en una de les festes o esdeveniments assenyalats un treballador fa 12 hores diàries durant els cinc dies d'una setmana. És a dir, que treballa 60 hores.

En estos moments, treballar 60 hores en una setmana significa generar 25 hores extraordinàries.

Amb l'acord d'USO i UGT les esmentades 25 hores extraordinàries es reduirien a 20.

Però què passaria si eixes 60 hores es realitzaren en un mes on hi ha alguna de les dades o esdeveniments extraordinaris esmentats?: Doncs que es posaria en marxa el sinistre “còmput mensual”

Amb aquest còmput, només es consideren hores extraordinàries aquelles que superen les 160 hores al mes que resulten de multiplicar 40 hores setmanals per 4 setmanes que té un mes.

Què significa això?: Que si el treballador fa una setmana de 60 hores i les altres tres en treballa 35 en sumaria 165 al mes i per tant generaria cinc hores extraordinàries. Però no necessàriament, ja que si l'empresa fa lliurar al treballador cinc hores en el mateix mes, aleshores no cobraria cap hora extraordinària en no superar les 160.

Resumint. En l'exemple que hem posat, amb l'actual conveni, el treballador cobra o lliura a raó de 1 hora i 45 minuts cadascuna de les 25 hores realitzades de més. Amb l'acord firmat per USO i UGT no generaria cap i les que lliurara serien a raó de d'una hora per cada hora extraordinària.

Hem parlat del que passa en determinades jornades extraordinàries, però què passa en la resta de l'any. Doncs que, segons l'article 53, l'empresa sempre es reserva el dret de compensar hora extraordinària per hora ordinària. És més: dos persones treballen juntes i una pot lliurar a raó d'una hora ordinària i l'altra a raó d'una hora i 45 minuts.

Cal recordar que a RTVV les hores extraordinàries són obligatòries si no hi ha voluntaris per a fer-les. Però qui pot presentar-se voluntari en les condicions esmentades?

EN TECNICOLOR I CINEMASCOPE


Nosaltres, a diferència d'altres, et posem les coses fàcils perquè compares l'actual conveni col.lectiu amb l'acord que ha signat la USO i la UGT. Hem posat junts els dos textos i els hem creuat en un únic document on podràs veure en groc allò que és nou, en verd el que ha sigut modificat i en roig el que ha desaparegut per haver-se eliminat o redactat d'una altra manera.
En el document, al qual pots accedir fent un clik, falta l'annex dels grups i categories professionals i l'annex que recull l'Estatut Professional de Redacció que es mantenen igual.

USO i UGT han firmat amb l'empresa un principi d'acord que si no aconsegueix un major suport sindical es convertirà en un conveni extraestatutari.
Els treballadors han de saber que este tipus de conveni es caracteritza perquè l'empresa no pot ser sancionada si no el compleix i que els treballadors no poden recórrer el seu incompliment davant la Inspecció de Treball. És a dir: si l'empresa vol, és paper mullat.
Els convenis extraestatutaris no recullen drets dels trealladors, sinó promeses de l'empresa. Però a estes altures, encara queda algú que crega en el que diu l'empresa? Recordeu Pedro García en les Corts Valencianes pronunciant-se a favor d'un conveni col.lectiu de consens a penes unes hores abans de trencar unilateralment les negociacions. Si el màxim representant de l'empresa actua així a les Corts, que no farà en el seu corralito? Amb estes cartes no hi ha manera de jugar.


Què és un conveni extraestatutari?
Un conveni extraestatutari o d'eficàcia limitada és un acord firmat per l'empresa i una o diverses seccions sindicals que no tenen la majoria del Comité d'Empresa. En este cas, la USO i la UGT. El conveni extraestatutari, a diferència de l'estatutari firmat per la majoria de la representació sindicat, no afecta tots els treballadors.
A qui s'aplica el conveni extraestatutari?
Només s'aplica a aquells treballadors afiliats a les seccions sindicals firmants, en este cas els de la USO i la UGT, i els treballadors que expressament s'adherisquen al conveni.
Es pot aplicar l'extraestatutari a un treballador que no vulga adherir-se?
No. Sota cap circumstància. Si un treballador no vol que li siga aplicat un extraestatutari, no se li pot aplicar.
En quina situació es queden els treballadors que no firmen el conveni extraestatutari?
Els treballadors que no firmen l'extraestatutari continuaran regint-se pel seté conveni col.lectiu de RTVV, únic conveni col.lectiu de RTVV. El preacord firmat per l’empresa i els sindicats USO i UGT no és, per tant, el vuité conveni col.lectiu de RTVV. Dit d’una altra manera, un conveni col.lectiu només és substituit per un altre conveni col.lectiu.
 Quines característiques té un conveni d’eficàcia limitada?
Un extraestatutari no pot regular-ho tot, com un conveni col.lectiu. La jurisprudència diu que un conveni d’eficàcia limitada no pot incloure matèries que, per les seues pròpies característiques, hagen d’aplicar-se a tots els treballadors. Entre elles, la classificació de personal en categories o grups professionals, la promoció, els nivells retributius, el règim de torns, o el règim disciplinari. Cas que es firme un d'estos convenis a RTVV no dubtarem en denunciar-lo per tal que la seua normativa siga declarada nul.la.
Quins són els perills de l’extraestatutari per a un treballador?
Un conveni extraestatutari és un conveni que, en la seua negociació, no està emparat per l’article III de l’Estatut dels Treballadors i que realment només és una ampliació del contracte laboral d’un treballador. No ha de ser publicat en cap butlletí oficial, com el conveni col.lectiu. És a dir, l'empresa no pot ser sancionada administrativament per incompliment del contracte i els treballadors firmants del conveni d’eficàcia limitada no podran demandar-la davant la inspecció de treball ni plantejar recursos contra ella per infrracció de llei.

La Intersindical, juntament amb CCOO, UGT i CGT, vam presentar dimarts pel matí un document amb l'objectiu d'acostar postures amb l'empresa. En el document renunciàvem a plantejar algunes de les nostres principals reivindicacions, n'assumíem algunes de l'empresa i en algunes qüestions especialment polèmiques reclamàvem, almenys, mantindre la redacció de l'actual conveni.

La millor manera de de comprovar l'esforç realitzat per nosaltres és que l'empresa ens va convocar el mateix dimarts per la nit per negociar el document. Per què de nit? Per què en un bar sense cap condició per negociar? Per què tantes preses? La resposta és que l'empresa estava encabotada en que firmarem un principi d'acord l'endemà, dimecres, a les 12 hores. Voleu saber per què?: Mireu la foto i trobareu un bon parell de raons. El que va passar des del moment de presentar el document fins que l'empresa es va cansar de negociar ho teniu en la columna de la dreta.

La Intersindical, juntament amb CCOO i CGT pensen que cal continuar la negociació sobre la base del document. UGT no ha volgut esperar i ha posat la seua firma al costat de la d'USO. El més sorprenent és que només 17 hores abans, el Director General de RTVV, Pedro García, es comprometia en les Corts Valencianes a aconseguir un conveni extraestatutari.

Davant esta situació, CCOO, Intersindical i CGT han emés el següent comunicat:


L'EMPRESA TRENCA LES NEGOCIACIONS DEL CONVENI I INTENTA POSAR EN MARXA UN ACORD D'EFICÀCIA LIMITADA LESIU PER ALS TREBALLADORS


La direcció de l’empresa ha trencat les negociacions del Conveni després de huit mesos en que no ha volgut dur a terme una negociació real amb la majoria dels representants dels treballadors i en què ha intentat imposar un text que desregulava les relacions laborals a les nostres empreses.

La majoria de la representació dels treballadors, CCOO, Intersindical i CGT hem tractat de buscar fòrmules d’aproximació fins a última hora, però finalment se’ns ha donat un ultimàtum sobre una proposta inassumible, ja que lesiona els drets dels treballadors.

El trencament de la negociació per part de la direcció comportarà l’existència d’un pacte d’eficacia limitada per als afiliats dels sindicats que l’han signat –USO i UGT- i per als treballadors que s’hi afegisquen. Un acord ilegal, ja que modifica aspectes de jornada, horaris, organització del treball, que no estan permesos en esta classe d’acords.

La resta de companys ens regirem per l’establit en el VII Conveni Col•lectiu, l’única norma amb validesa general. Un Conveni que ens garanteix la jornada setmanal de 35 hores i el poder adquisitiu.

A partir, d’ara, però l’empresa intentarà pressionar a la majoria dels treballadors per a que se sumen a l’acord d’eficàcia limitada. Per això, vos demanem que no firmeu en benefici vostre i del conjunt dels treballadors.

El pacte que pretenen imposar no garanteix l’estabilitat. Després de mesos d’incomplir la llei de reforma laboral, l’empresa vol fer ara un xantatge als treballadors temporals obligant-los a firmar l’acord amb USO i UGT per a donar-los els drets que ja tenen. Ben al contrari, aquest acord comporta greus retrocessos en qüestions d’horaris i regulació de la jornada:

a) Hores extra a partir de les 40 hores setmanals
b) Còmput mensual de la jornada durant 8 mesos a l’any
c) Flexibilització de la jornada i imposició de jornades partides a voluntat de l’empresa.
d) Polifuncionalitat i flexibilitat de les relacions laborals de tots els treballadors.

És el moment que treballem tots junts per evitar que se’ns impose aquesta pèrdua de drets laborals per a tots i perquè forcem l’empresa a tornar a la negociació.

CCOO, Intersindical i CGT convocarem assemblees de treballadors la setmana que ve per plantejar una resposta contundent a l’actitud de l’empresa.

Burjassot, 19 de novembre de 2008

Per què vol permetre a l'empresa que contracte treballadors al marge de les categories laborals incloses en el conveni?

Per què vol USO permetre que l'empresa puga establir jornades de treball diferents a les pactades en conveni?

Per que volen permetre que la jornada continuada no tinga un horari d'eixida com ara?

Per que vol incloure en el conveni la creació de pactes de rodatge de manera que només serviran per disvirtuar, encara més, els horaris, la jornada de treball, el pagament de les hores extraordinàries, els plussos i les dietes?

Per què vol que els treballadors compensen en menys temps i menys diners que ara les hores extraordinàries?

Per què accepta la creació de jornades especials sense primer esclarir en què consisteixen i les seues conseqüències?

Per què equipara el dret dels treballadors a flexibilitzar la seua vida personal, familiar i laboral amb el dret de l'empresa a flexibilitzar els horaris sense donar cap explicació?

Per què vol limitar als treballadors el seu dret a presentar reclamacions davant la inspecció de treball i els tribunals?

Per què s'encabota a eliminar del conveni el dret dels treballadors a mantindre l'Estatut de Redacció?

O, almenys, que conteste a esta altra pregunta: a com està el quilo de treballador?

Tots sabem el difícil que és que l'empresa, a estes altures, modifique els seus plantejaments de fons sobre el conveni. Tot i això, a USO li ha entrat un atac de zels davant la possibilitat que el seu señorito millore a la resta de sindicats la oferta que li ha fet a ella. És per este motiu que s'ha afanyat a enviar un missatge als treballadors per informar-los de “la propuesta firme de convenio”. És a dir, del seu compromís ferm de no intentar millorar-lo i de fer el possible perquè els altres tampoc el puguen millorar. El señorito es mio, el señorito es mio y lo quiero pa mi sola....

Nosaltres, demanem coses raonables:

Que les hores extraordinàries que es fan es paguen en temps o en diners. Però que es paguen, almenys, com ara.

Que l'empresa no ens pose a botar d'una categoria professional equivalent a una altra sense definir prèviament quines són les categories professionals equivalents.

Que es reconega que la flexibilitat laboral és un dret del treballadors per conciliar la seua vida personal, familiar i laboral i no un dret del empresari per desregular la nostra jornada i horari de treball.

Que no obligue als treballadors a renunciar al seu dret a acudir als tribunals i recórrer davant la instància que vullguen sense necessitat de passar prèviament per la Comissió Paritària.

Que no s'allarguen els actuals horaris d'eixida o de menjar només que perquè si.

Que s'elimine la barbaritat que significa que l'empresa puga pactar horaris diferents dels establerts dins el conveni sense cap tipus de limitació.

Que no desaparega del conveni, sense més ni més, l'Estatut de Redacció.

Que no ens presenten com a concessions el que la llei o l'actual conveni ja ens reconeix.

En resum, demanem que el pròxim conveni no siga pitjor que l'actual. I de que parla mentrestant USO?: de dies moscosos i altres martingales que ens recorden als conqueridors d'Amèrica permutant amb els indis la seua quincalla a canvi d'or. De què ens serveixen quatre dies més de vacances si la resta l'any anem a estar pitjor? Quin negoci és eixe? Clar que d'això, la USO no en parla.

No anem a negar que hi ha coses positives però, ara per ara, ens demanen un preu que no podem pagar. El nostre compromís és intentar salvar el conveni. I és el que farem fins l'últim segon.

L’empresa ha passat de la postura inicial de no moure una coma del seu projecte de conveni a acceptar que pugam reformular algunes propostes per escrit. Naturalment, això no implica que vaja a acceptar les aportacions que fem. En qualsevol cas no ens podem permetre el luxe de desaprofitar cap oportunitat de millorar els text que ens han presentat i que, ara per ara, no podem assumir.

L’empresa es nega a reunir-se amb tots els sindicats a la vegada i pretén que les aportacions les fem cada secció sindical per separat. Això, en cap moment pot significar una minva en la unitat sindical que ha caracteritzat tot el procés de negociació. Simplement ens va a exigir un major esforç de coordinació, ben entés que en estos moments els nostres objectius han de ser més modestos dels que teníem en un principi. Es tracta de salvar els mobles sense trair els nostres plantejaments.

Anem a fer el possible perquè els treballadors no siguen víctimes d’un conveni extraestatutari que supedita els seus drets als capricis de l’empresa. Però som conscients que el pitjor negoci que podem fer és firmar un conveni estatutari que premeta a l’empresa actuar amb la mateixa impunitat que en un conveni extraestatutari.

S'anomena conveni extraestatutari a aquell que no té el suport de la majoria de la representació sindical. També es diu d'eficàcia limitada perquè només afecta aquelles persones que s'adherixen.

Una de les característiques de l'extraestatutari és que l'empresa no pot ser sancionada si no el compleix i que els treballadors no poden recórrer el seu incompliment davant la Inspecció de Treball. És a dir: si l'empresa vol, és paper mullat.

En un conveni normal, les anomenades modificacions substancials de les condicions de treball, com ara el règim de treball a torns o els sistemes de treball i rendiment, necessàriament han de ser aprovades per la majoria dels representants sindicals. En el cas d'un conveni extraestatutari l'empresa pot fer-ho de manera unilateral.

Els convenis extraestatutaris no tenen capacitat per a regular matèries com la classificació de personal en categories o grups professionals. Tampoc poden abordar qüestions com la promoció, els nivells retributius, el règim de torns, o el règim disciplinari. Cas que es firme un d'estos convenis a RTVV no dubtarem en denunciar-lo per tal que la seua normativa siga declarada nul.la.

També cal recordar que les adhesions dels treballadors a un conveni extraestatutari, per molt nombroses que siguen, mai no el converteixen en estatutari.

Conclusió: el conveni extraestatutari és un mal negoci.... per als treballadors.

Ahir, et vam presentar un resum del conveni col.lectiu que proposa l'empresa i destacavem els punts positius i negatius. Si t'has quedat en ganes de més, pots llegir-lo complet ací.

Malauradament, l'empresa ens ha lliurat una proposta de conveni sense esgotar les possibilitats de millorar-lo. La nostra postura final encara està per prendre, però, a hores d'ara, pesen més les mancances i indefinicions que els elements d'avanç.
Volem que els treballadors no queden al marge del debat que estem tenint al si dels sindicats. Per això, vos oferim un balanç dels punts positius i negatius de la proposta que fa l'empresa per tal que també els avalueu. També vos facilitem un enllaç per tal que pugueu comprovar les novetats de la proposta empresarial i poder comparar-la detalladament amb l'actual conveni.
Si l'empresa manté la seua postura de no modificar ni una coma de la seua proposta, estem abocats a un conveni d’eficàcia limitada (extraestatutari) amb totes les mancances que això implica. Cal que l'empresa s'implique més. En les actuals circumstàncies, els directius de la casa no poden conformar-se a veure els bous des de la barrera com han fet fins ara. Hi ha marge per avançar i seria una irresponsabilitat no intentar-ho. Per aconseguir-ho, no cal allargar el termini previst per a la firma del conveni, el pròxim dia 19, simplement, aprofitar el temps.

Cal remarcar que no comparem el que demanàvem en la nostra plataforma reivindicativa, sinó el que ja tenim en l’actual conveni amb el que ens ofereix l’empresa.


ASPECTES POSITIUS

-Flexibilització de la jornada per conciliar la vida laboral, personal i familiar. Es podrà compensar allargant la jornada o a través d'una bossa d'hores.
-Inclou la elaboració i implantació d’un Pla d’Igualtat.
-Aplicació del decret que atorga condició d'indefinits als traballadors que estiguen contractats durant un termini superior a 24 mesos en un període de 36 mitjançant dos o més contractes temporals. (Decret Zapatero)
-Compromís de readmetre els treballadors, únicament fixes de plantilla, que hagen sigut acomiadats com a conseqüència d'un expedient disciplinari de forma improcedent.
- Jubilació parcial als 61 anys per als treballadors fixos de plantilla compensats amb contractes de relleu.
-Reconeixement com a concepte retributiu de les paguetes de març i setembre, tot i que la quantia econòmica no varie.
-En el termini d'un any la comissió paritària redactarà un nou articulat de la borsa de treball.
-Es guanya un dia d'assumptes propis, arribant a un total de 6.
- Es guanya un dia de vacances a partir dels 15 anys de treball en l'empresa, 2 a partir dels 20 i tres als 25.
- Es guanya la lliurança d'un festiu local (18 de març o 23 de juny o Magdalena)
-S'inclou el permís per a l'assistència a tractaments de fecundació assistida.
-S'inclou el permís de 6 dies per avortament si no hi ha baixa laboral.
-S'inclouen tres dies de permís per hospitalització, incloent la domiciliàría, de la parella, pares, sogres, fills , germans i avis.
-Es milloren i amplien els permisos per exàmens.
-Reducció de la jornada en casos de violència domèstica.


ASPECTES NEGATIUS



-El treballador pot ser destinat a realitzar tasques d'una categoria professional equivalent sense definir prèviament quines són les categories professionals equivalents i sense que l’empresa justifique la seua decisió com ara.

-Obliga el treballador a passar per la Comissió Paritària abans de presentar cap demanda davant la inspecció de treball o altres institucions laborals.

-L'empresa s’atribueix en exclusiva la posada en pràctica de la plurifuncionalitat i la flexibilitat laboral sense comptar amb els representants dels treballadors.

-Elimina la possibilitat de trasllats dins el mateix centre de treball i limita la promoció interna.

-No evita els abusos que es fan amb la contractació de guionistes per tal d’evitar les borses de treball.

-Es limita el cobrament d'hores extraordinàries, ja que només es pagaran les que superen les 40 hores setmanals. També es limita la compensació a través de lliurances.

-Elimina que la jornada continuada de mati no podrà excedir de les 15'30 hores.

-Limita l'us de vales de menjador en la ràdio

-Permet a l'empresa pactar jornades especials al marge del conveni i sense cap limitació ni cap tipus de control per part de la Comissió Paritària.

-Permet a l'empresa modificar els horaris fixes més d’una vegada a l’any sense que ho controle la Comissió Paritària com ara.

-L'horari de sopar que ara va de les 20 a les 23'30 hores, passa a ser de les 19 a les 24 hores.

-Es creen els pactes de rodatge sense establir cap control.

-Autoritza l'empresa a contractar persones i assignar-los categories professionals diferents a les establertes en el conveni.

-Només concedeix tres dies de baixa per paternitat quan la llei ja en marca 15.

-Congela les prestacions socials durant dos anys.

-Suprimeix sense cap explicació 13 categories laborals i en crea 5 de noves.

-Supedita el manteniment de l’Estatut de Redacció a que tots els sindicats firmen el conveni i es nega a introduir millores per fer-lo operatiu.

Ja era hora! Per fi, USO ha parlat clar i ha admés que durant els huit mesos que ja dura la negociació del conveni col.lectiu no ha fet altra cosa que entrebancar les propostes de la resta de sindicats i fer-li costat a l'empresa.
Per fi, ha admés que ha fet pròpies les reivindicacions de l'empresa que són la mobilitat i la flexibilitat en compte d'assumir l'increment de la producció pròpia, l'estabilitat i les millores de les condicions laborals dels treballadors que hem defensat i defensem la resta de sindicats.
A USO li ha faltat dir que CCOO, la Intersindical,UGT i CGT han presentat i defensat propostes conjuntes en cadascuna de les reunions de la Comissió Negociadora i que, totes elles, es troben arreplegades en les actes. Naturalment, ells en tenen arreplegades molt poquetes perquè no han obert la boca. Nosaltres no enganyem ningú perquè la nostra plataforma és pública. Per contra, ells, en compte d'una plataforma, sembla que han construït un trampolí. Per això, no podem entendre que parlen de misèries humanes, sous gratificants i privilegis sindicals amb la quantitat d'estómacs agraïts que hi ha en les seues files.
A hores d'ara, no és cap secret per a ningú que USO és la bandera de conveniència amb la qual navega l'empresa. Tot i això, preferiríem que fora l'empresa la que ens assegure que no s'acomiadarà cap treballador. Qui és USO per a afirmar el que no s'ha atrevit a afirmar l'empresa a pesar d'haver-li-ho demanat? I el colmo: Com pot dir que si va gent al carrer serà per culpa nostra i no de l'empresa? S'han tornat bojos?
USO, amb bon criteri, afirma que negociar implica cedir, però hauria d'entendre que poca cosa es pot negociar quan tot ho han cedit des del principi. Poques reivindicacions es poden aconseguir quan s'acusa els sindicats d'intransigents i s'adula l'empresa per la seua tolerància. Això, és tocar l'arpa. Tot plegat, un frau sindical.

L'empresa ha decidit de forma unilateral suspendre les negociacions del conveni col.lectiu. El que pretén amb aquesta maniobra és encetar una tanda de reunions per separat amb cadascuna de les seccions sindicals amb el clar objectiu de dividir-mos.

Els treballadors han de saber que no anem a permetre que ens buiden de contingut els avanços que hem aconseguit conveni rera conveni. També han de saber que l'empresa està comptant amb la col.laboració incondicional d'USO, sindicat que desquè ha començat la negociació col.lectiva no ha fet altra cosa que implorar descaradament un conveni extraestatutari per tal d'arrogar-se la representativitat que no va obtindre en les eleccions.

USO fa molt de temps que està reunint-se amb l'empresa de forma sistemàtica mentre que en la Comissió Negociadora no obri la boca per a fer cap proposta. El seu paper es limita a impedir que prosperen les iniciatives que unitàriament defensem CCOO, la Intersindical, UGT i CGT. Desquè començaren les negociacions no li hem escoltat ni una sola paraula critica contra les iniciatives de l'empresa en matèria de mobilitat funcional, flexibilitat laboral, ni cap altra. La seua servitud ha arribat a l'extrem de d'afirmar que l'empresa defensa els treballadors millor que nosaltres.

L'empresa, amb les reunions paralel.les que ha mantingut i està mantenint amb USO demostra que no negocia el Conveni Col.lectiu de bona fe i USO està mostrant-se com el que es: un frau als treballadors que utilitza la seua representativitat per a major glòria de l'empresa.
Malgrat la intransigència de l'empresa i el servilisme d'USO, nosaltres reafermem el nostre compromís de continuar lluitant unitàriament per un conveni digne de tots i per a tots on la principal prioritat serà garantir l'estabilitat laboral dels treballadors. Un objectiu més urgent que mai atés que es prepara una reestructuració de plantilles.
Som conscients de les dificultats de firmar un nou conveni, però no serem nosaltres els que trenquem la negociació. Tampoc serem nosaltres els que cedim al xantatge que pretenen fer-mos l'empresa amb l'amenaça de firmar un conveni únicament amb USO. Mentre rode la pilota, hi haurà partit.

Ja hem explicat les dificultats que hi ha per concretar els possibles acomiadaments que planen sobre Canal 9 a causa de les retallades dels Pressupostos de l’any que ve. El principal problema per a calcular-los és l’obscurantisme de l’empresa que ha posat els gastos del personal temporal dins la partida d'aprovisionaments juntament amb totes les despeses de producció i sense desglossar-les.

En l’escrit anterior plantejàvem els llocs de treball que es perdrien si totes les retallades del capítol esmentat caigueren sobre els treballadors temporals.

Hui, intentem concretar un poc més atés que hem trobat una via per separar els gastos del personal temporal de la resta de gastos de producció. La via que hem trobat és acudir als informes de la Sindicatura de Comptes. El darrer correspon al 2006 i d'acord amb el que es dedueix d'aquest informe, les despeses de personal temporal foren aproximadament de 25 milions d'euros.

En el cas que l’empresa concentrara totes les retallades del capítol d’aprovisionament ja vam dir que podria afectar 500 treballadors. Ara, podem fer un altre supòsit: que l’empresa realitzara les retallades de forma proporcional entre totes les partides que entren en l’apartat d’aprovisionaments. Cas de ser així, els acomiadaments serien aproximadament de 125 treballadors. Tanmateix, hem d’advertir que no hi ha cap motiu per pensar que les retallades es van a fer atenent a cap tipus de proporcionalitat. De fet, no tindria massa sentit. Ara i adés continua vigent el principi que el que no es lleve a les productores amigues ens ho llevaran a nosaltres.
Hi ha un altre problema que encara complica més l’estabilitat dels treballadors i és que el govern valencià, alhora que imposa retallades a RTVV, enceta noves iniciatives que no fan més que disparar el seu pressupost i complica, encara més, qualsevol tipus de previsió. És el cas dels drets de la Champions League o els de la Fórmula I que suposaran una inversió fortíssima i que hauran de ser finançats del capítol d'aprovisionament a pesar que aquest es reduirà un 12'8 per cent. Això per no parlar del canal informatiu 24 hores del que va parlar Camps i del que no hem tornat a saber res. És a dir: encara no han passat dues setmanes des què el govern valencià va plantejar una retallada de 22 milions d'euros del capítol d'aprovisionaments i ja està comprometent unes despeses noves que superaran els 30 miliions.

Com afectaran aquestes noves iniciatives els pressupostos de RTVV? Quina incidència tindran sobre l’ocupació?

Els números no els ixen i ningú no dóna cap explicació.

La Generalitat ha decidit no fer el contracte programa que havia anunciat el president Camps, però ha establert les bases per quedar-se amb el deute de RTVV, la qual cosa pot garantir la viabilitat econòmica de l'empresa. Eixa és la part positiva de l'esborrany dels Pressupostos de la Generalitat per a l'any que ve. La part negativa és que hi ha una retallada de gastos que afecta directament els treballadors, molts dels quals poden anar-se'n al carrer.

Vol dir això que es produirà una retallada de plantilla?- No, els pressupostos de l'any que ve mantenen tots els llocs de personal fix de plantilla, però en esta situació només hi ha 727 treballadors en la televisió i 58 en la ràdio del total de 1.700 que treballen en la casa.

On estan els treballadors que no són fixos de plantilla?: Segons les dades oferides per l'empresa i que consten al darrer informe de l'auditoria Ernst&Young figuren com a “personal de producció de programes”. Aquest concepte, que no correspon a cap categoria laboral, inclou 561 treballadors de la televisió i 107 treballadors de la ràdio que són els temporals.

Els Pressupostos de la Generalitat inclouen les nòmines dels treballadors que no són fixes de plantilla com a gastos de personal?: Doncs, no. La partida de la qual els paguen la nòmina és diu “aprovisionaments”.

Que conceptes entren en “aprovisionaments”?: En el cas de la televisió inclou tots els conceptes necessaris per a la producció dels informatius i esports, la producció pròpia, les coproduccions, els drets d’antena i emissió, la producció aliena, la producció de continuitat i la de TVI. En el de la ràdio es limita als costos de producció de programes, infomatius i esports.

Quina retallada experimenta el capítol “aprovisionaments” en els Pressupostos de la Generalitat de l'any que ve?: En el cas de la televisió hi ha una retallada de 20 milions d'euros i en el de la ràdio d'un milió.

Implica això una retallada de personal?: Si

Quanta gent pot anar al carrer?: Depén de com es repartisquen les retallades entre els conceptes inclosos en el capítol “aprovisionaments”. En el cas extrem de que tota la retallada repercutira sobre els treballadors, podrien anar al carrer 500 treballador de la televisió i 22 de la ràdio.

Com s’obtenen les esmentades quantitats?: Dividint les retallades anunciades pel sou d’un treballador i incloent els gastos de Seguretat Social i altres càrregues. Per fer un càlcul conservador hem considerat com a salari mitjà els del grup VII quan hauria sigut més realista posar els del IX.

Per què estan tan descompensades les dades de la televisió respecte la ràdio?: El motiu és que el capítol “aprovisionament” de la televisíó inclou molts conceptes que poden amortiguar les repercusions de la retallada sobre l’ocupació. Això, no passa en la ràdio.

De què dependrà que aquestes previsions es confirmen?: En bona part, de les retallades a les productores “amigues”. El que no es lleve a les productores, es llevarà als treballadors temporals. La situació és especialment greu a la ràdio perquè alli quasi tot és producció pròpia i, per tant, el pes de la tisorada afectarà molt més directament les nòmines.

Què es pot fer?: Com hem dit , l'empresa, a l'hora de fer retallades, haurà de triar entre prescindir d'algunes productores “amigues” o dels treballadors. I com un buen amigo es un tesoro, caldrà convèncer a l'empresa de la prioritat de mantindre l'ocupació. Tampoc es pot oblidar que els Pressupostos encara no estan aprovats i, per tant, es pot incidir sobre ells.




Si vols més informació sobre l'avantprojecte de pressupostos de RTVV per a 2009, des d'ací pots descarregar-te l'informe que ha preparat la Intersindical.

 El president de la Generalitat ha dit a les Corts que el contracte-programa està negociant-se amb "l'equip tècnic i professional" de RTVV i ha anunciat que prompte hi haurà una proposta amb la qual "seguro todos" estarem d'acord. Tots sabem que no hi ha cap "equip" a RTVV i també que el contracte programa no satisfarà a tots. Nosaltres hauríem agraït a Camps que haguera oferit més gra i menys palla. Més compromisos i menys autocomplaença.
El que preocupa extraordinàriament i volen saber els 1.200 treballadors de RTVV es com pensa el govern valencià garantir la viabilitat econòmica de l'empresa i el manteniment dels llocs de treball. Per això, considerem una frivolitat que el president, preguntat pel contracte-programa, s'haja enfilat com una carabassera parlant de l'aigua de l'Ebre, les discriminacions de Zapatero i altres falques a les que tan acostumats estem.
És que els representants dels treballadors no tenen res a dir? Per què no ens reb el Director General a pesar d'haver-li-ho demanat més de deu vegades? Com és possible que els sindicats hajam hagut d'acudir a la inspecció de treball perquè l'empresa incompleix sistemàticament l'obligació d'informar que l'imposa l'Estatut dels Treballadors?
Des de la Intersindical considerem que el futur passa, necessàriament, pel diàleg i l’entesa perquè els treballadors són el millor capital de què disposa RTVV. Qualsevol solució a la crisi econòmica de la radiotelevisió valenciana passa pel foment de la producció pròpia i pel treball dels seus professionals.
Volem tindre l'oportunitat de plantejar les nostres idees per eixir de l’actual situació de la qual únicament és reponsable la direcció de l'empresa per la nefasta gestió que ha realitzat.
La negociació del conveni col.lectiu no pot ser aliena al contracte-programa. Sobretot quan l'empresa tant d'interés té en ampliar la flexibilitat i la polivalència. No podem entrar en el seu joc mentre no conegam clarament quines són les seues intencions. El contrari, com ja hem dit, seria ajudar-los a carregar l'escopeta.

Ho hem reclamat en la mesa de negociació i ho estem demanant al carrer: volem un conveni digne de tots i per a tots. I això només serà possible si aconseguim que augmente al producció pròpia, guanyem l'estabilitat en el treball, mantenim el nostre poder adquisitiu, posem en marxa un pla d'igualtat i un altre de formació, i fem viable l'estatut de redacció. És el que volen els treballadors i és el que està exigint la Intersindical juntament amb CCOO,UGT i CGT

El contracte programa, pel que sabem, es convertirà en una simple operació financera sense més objectiu que establir una retallada de despeses que apuntaran directament als llocs de treball. El missatge de la Conselleria d'Economia sembla molt clar: “ahí teniu els diners que estem disposats a donar-vos i apanyeu-vos com pugueu”. O, “nosaltres posem el diners, insuficients, i vosaltres feu al feina bruta”.

El Director General de RTVV, Pedro García, va dir en la darrera reunió del Consell d'Administració que caldrà introduir un nou model de relacions laborals per tal d'optimitzar la plantilla i ajustar-la a les necessitats de producció. De quina producció ens parla?

El Director General sap molt bé que cada temporada hi ha menys producció pròpia. Actualment només hi ha cinc programes de producció pròpia depenents del departament de programes. La resta, la fan productores privades. Cada temporada, cauen programes. “Trencadís” i “Sense filtre” són els darrers que han passat a millor vida, però encara se'n podrien afegir més. I cada retallada de producció pròpia és una retallada del nombre de treballadors i, per comprovar-ho, només cal anar a Guantànamo i observar com cada dia està més buit.

Repetim la pregunta: De quina produccció parla el Director General quan aquesta minva cada dia i provoca acomiadaments?

Pedro García va explicar en el Consell d'Administració que el nou model de relacions laborals que vol introduir en l'empresa es farà a través del nou Conveni Col.lectiu que està negociant-se i que, segons ell, inclourà la polivalència, la flexibilitat horària i la creació d'una plantilla de fixes discontinus.

Seria bo que el Director General explicara als sindicats el que ja ha explicat al Consell d'Administració. Parlant clar, perquè el que sabem no ens agrada i el que no farem de cap de les maneres anem a fer des de la Intersindical és carregar cap escopeta que després s'utilitze per disparar contra els treballadors. Les mobilitzacions mai no han estat tan justificades com ara.

El president de la Generalitat ha anunciat la creació d’un canal d’informació 24 hores al dia i ha fixat com un dels seus objectius el rendabilitzar el treball dels professionals de RTVV. La Intersindical demana que aquest nou canal siga completament de producció pròpia i per tant una garantia del manteniment dels llocs de treball.

L’actitud de la Generalitat contrasta amb la negativa de la direcció de RTVV d’incloure un mínim de producció pròpia en el conveni col.lectiu que estem negociant. De fet, es tracta d’una de les principals reivindicacions de la plataforma unitària presentada per la Intersindical juntament amb CCOO, UGT i CGT. L’empresa, per contra, ha optat per un model d’externalització de la pràctica totalitat de la programació de Canal 9 i Punt 2.

Esperem que la creació d’un nou canal signifique un avanç del que hauria de ser el contracte-programa que preparen la Direcció de RTVV i la Conselleria d’Economia. Per a la Intersindical, este contracte programa hauria d’incloure, a més de la viabilitat econòmica de l’empresa, el manteniment de tots els llocs de treball i la potenciació d’una ràdio i televisió pública al servei dels ciutadans.

Des de la Intersindical anem a exigir que el nou canal no es convertisca en un colador per a seguir realitzant contractacions irregulars. També anem a exigir que responga als criteris de pluralitat , imparcialitat i objectivitat que es recullen a la llei de creació de RTVV, però que no es troben als informatius de Canal 9 i Ràdio 9.

Denunciem que mesures tan importants per a la viabilitat de l’empresa i el futur dels seus treballadors es realitzen a esquenes dels sindicats. No és la primera vegada que denunciem el secretisme i la falta de transparència de l’empresa. És per aquest motiu que tornem a exigir, com ja ho ha fet el Comité d’Empresa la necessitat de reunir-nos amb el Director General i el Conselller d’Economia el més aviat possible.