Com sabeu, en estos moments no hi ha un acord ferm sobre el VIII Conveni Col.lectiu, ja que continuem pendents de l'aprovació per part d'Hisenda de les taules salarials. I com no hi ha conveni, no és pot aplicar. Això significa que fins que no s'aprove definitivament, continua en vigor l'actual conveni. Esta situació pot durar mesos.

La Intersindical ha ratificat ja el preacord aconseguit divendres passat amb l'empresa i que farà possible la consecució del VIII Conveni col.lectiu de RTVV. És per este motiu que ja no cal adherir-se, com reclamava l'empresa, al text firmat per USO i UGT.

La nostra secció sindical ha avaluat positivament les millores aconseguides que podeu seguir en la columna de la dreta. Valorem especialment que la Comissió Paritària aconseguisca competències per fer el seguiment de l'aplicació del decret que regula la transformació dels treballadors temporals en fixes. Pensem que això ens permetrà controlar l'estabilitat de l'ocupació i fomentar el manteniment dels llocs de treball. També destaquem que siguen extraodinàries les que passen de les 35 setmanals, que l'empresa no puga canviar unilateralment i sense cap límit els horaris fixes,que es limite la durada de la jornada continuada i que no es retalle el dret dels treballadors a presentar recursos contra l'empresa. Altres reivindicacions, com ara el còmput mensual d'hores extraordinàries en les jornades especials, no hem aconseguit eliminar-lo, però sí limitar el nombre de persones afectades i millorar significativament el periode de còmput que passa a ser quinzenal.

Volem agrair als treballadors l'esforç que han fet ajornant la seua adhesió a l'acord extraestatutari a pesar de les pressions que han rebut de l'empresa. Són ells els que han donat una oportunitat a la negociació i ha sigut pensant en ells que hem fet l'exercici de responsabilitat que se'ns demanava: negociar amb fermesa fins el final per tal d'aconseguir el conveni més digne possible.

La Intersindical ha convocat assemblees per a despús demà, dimecres, a la tele i la ràdio per explicar als treballadors l'actual situació i els termes de l'acord assolit.

Ha sigut una negociació dura, que va concloure divendres després de més de nou hores de reunió. No és el conveni que buscàvem quan vam començar les negociacions fa més de hui mesos, però estem convençuts que és el millor que es podia aconseguir en les actuals circumstàncies. Tot i això, si algun sindicat, com a conseqüència de l'acord fet per la Intersindical, aconsegueix forçar noves negociacions per millorar-lo, tindrà tot el nostre suport i participació més activa.

Considerem que l'existència d'un conveni col.lectiu és un èxit per a tots els treballadors i una garantia jurídica amb vistes al futur, un futur que veiem negre i que comença l'any 2009 amb una retallada del 23% del pressupost de RTVV.

En els pròxims dies vos anirem informants d'altres qüestions que també vos preocupen. Per exemple, com lliuraran els moscosos o els festius els treballadors que no havien signat l'extraestatutari o com es lliuraran les hores extres acumulades. Continuem treballant. Continuem informant.

La Intersindical va arribar divendres passat a un principi d'acord amb l'empresa després que ésta va acceptat alguna de les seues reivindicacions. L'esmentat principi d'acord no serà efectiu fins que no siga aprovat el dilluns dia 15 per la seua assemblea. També està vinculat al resultat del capítol econòmic que, a hores d'ara, està sense concretar.

Reproduïm el contingut del document acordat sense fer valoracions ja que estes encara no han sigut realitzades pel sindicat. Cas de ser ratificat per l'assemblea de la Intersindical, les adhesions al extraestatutari deixarien de tindre sentit, ja que ens trobaríem davant d'un conveni estatutari d'eficàcia general. És a dir: davant del VIII Conveni Col.lectiu.

Les millores introduïdes per la Intersindical en l'acord extraestatutari firmat per USO i UGT són les següents:


1.- Art. 30: Es donen garanties de que tots els treballadors gaudiran de tres dies de lliurança més a l'any.

2.- Art. 41 – Desapareix d'este article la referència als pactes de rodatge.

3.- Art. 27.- Es posa límit a la finalització de la jornada continuada de mati que s'havia eliminat i que es manté en els mateixos termes que en el VII Conveni Col.lectiu.

4.- Art. 8: Elimina les restriccions que s'havien posat a la composició de la Comissió Paritària que tindrà tants membres com seccions sindicals firmen el conveni.

5.- Art. 19.2 sobre estabilitat en l'ocupació – Se li donen competències a la Comissió Paritària per fer un seguiment de l'aplicació i compliment de l'anomenat decret Zapatero que regula la transformació de treballadors temporals en indefinits.

6.- Horas extraordinarias – Es manté que totes les hores que passen de 35 tindran caràcter extraordinari a diferència de les 40 que es necesitaven segons l'extraestatutari.

7.- Art. 26.1 – En els processos productius de Nadal, Setmana Santa, etc. s'elimina el còmput mensual i es substitueix pel còmput quinzenal. També s'acorda que no afectarà tots els treballadors, sinó únicament a aquells que estiguen adscrits als operatius implicats.

8.- Art. 9 c). S'elimina l'obligació que tenien els treballadors en l'estraestatutari de passar per la Comissió Paritària abans de presentar cap reclamació per via administrativa o judicial.

9.- Art. 28.1 – Es lleva a l'empresa la capacitat de modificar els horaris fixos totes les vegades que vullga amb una simple comunicació a la Comissió Paritària i és redueixen a dos el canvis que pot fer unilateralment en un any.

10- Art. 27.1f). – Es concreta que els acords entre treballadors i empresa sobre modificacions d'horaris fora de conveni es realitze per escrit i que siga firmat per les parts.

11.- Permis de paternidat- Es reconeix que els tres dies que hi ha en l'extraestatutari són addicionals als que legalment corresponen als treballadors.

Hem seguit el mateix ordre que s’ha redactat el principi d'acord que, com podeu veure no es correspon amb la seua importància ni amb la correlació d'articles.
Per llegir el document complet, feu clic ací.

 
Com és possible que RTVV avance onze milions d'euros al València C.F.? Com es pot explicar als ciutadans que una empresa, com la nostra, que es troba en una delicada situació econòmica i amb una retallada pressupostària del 23 per cent per a l’any 2009, es dedique a rescatar una entitat esportiva privada com el València CF?

RTVV, com demostren tots els informes d'auditoria, té problemes econòmics molt greus i és evident que la seua tasca social no és rescatar entitats esportives. Per tant, demanem a la direcció de l’empresa que, primer, garantisca la viabilitat de RTVV i el manteniment dels llocs de treball.

Volem denunciar que cada euro que s’inverteix en futbol són diners que es detrauen dels fons que la nostra empresa necessita i que esta espiral no pot continuar pel bé de Ràdiotelevisió Valenciana i dels seus treballadors.

La Sindicatura de Comptes i els informes d’auditoria d’Ernst & Young estan farts d'advertir que els drets del futbol són un negoci ruinós per a esta empresa i que són, en part, els responsables de la situació econòmica en què ens trobem.

El fet és encara més indignant si tenim en compte que, en la negociació del conveni col.lectiu, la direcció de l’empresa insisteix reiteradament davant els representants dels treballadors en la necessitat de retallar despeses. Considerem que les peticions que fa l'empresa als seus propis treballadors són incompatibles amb el descontrol econòmic que caracteritza les seues relacions amb el València Club de Futbol i altres empreses esportives privades.

Veure informació en Las Provincias i el Levante

Pedro García va dir moltes coses sensates en la darrera compareixença que va fer a les Corts. Alguna d'elles, com la conveniència d'aconseguir un Conveni de consens, ja les coneixeu. En esta segona part, el Director General va molt més lluny. Parla de manteniment del poder adquisitiu, parla d'estabilitat, parla d'una flexibilitat i una polivalència basada en la voluntarietat i emmarcada en la formació... Amb aquest tipus de plantejaments, l'acord és possible. A què esperem? Nosaltres estem disposats a negociar i la millor prova és que la setmana passada li vam demanar a Pedro García, de nou, una reunió urgent. D'entrada ja li podem avançar que estem d'acord amb bona part dels seus plantejaments i que , fins i tot, estem disposats a parlar dels possibles terratrèmols que es puguen produir a la Comunitat Valenciana i que tant semblen preocupar-li. Si l'acord és tan fàcil per què no el tanquem? Escolta'l:

Com a treballadors de RTVV ens sentim avergonyits pel tractament que ha fet la ràdio i la televisió pública de la manifestació de dissabte passat contra la política educativa del govern valencià i per demanar la dimissió del conseller Font de Mora.

L'informatiu de dissabte per la nit de Canal 9 va tindre prou en 35 segons per llançar els següents missatges: dir que l'objectiu de la manifestació era una genèrica defensa de l'ensenyament públic sense fer cap referència a la destitució del conseller Font de Mora, desviar les crítiques del govern valencià i dirigir-les a Zapatero, criticar el rebuig a l'assignatura d'Educació per la Ciutadania argumentant que el Consell ha anunciat una moratòria, rebaixar els participants a 12.000, qualificar la protesta de fracassada argumentant que l'assistència havia estat per sota de les expectatives dels convocants i criticar la Delegació del Govern per autoritzar la manifestació el primer dissabte de la campanya de Nadal.

Mentrestant, les imatges intentaven transformar una manifestació multitudinària en un acte marginal en el qual apareixia poca gent i on es donava el protagonisme a les banderes republicanes i a una pancarta d'Esquerra Republicana que havien tingut que buscar amb lupa. Es pot actuar de forma més manipuladora? Doncs sí: sis minuts després d’aquesta informació va aparéixer una notícia de 1 minut i 10 segons amb declaracions de Font de Mora anunciant que el Consell destinarà 150 milions d’euros per al Plà de plurilingüisme.

El govern valencià vol imposar en les escoles la seua particular visió partidista d'Educació per a la Ciutadania. En la RTVV també vol imposar la seua peculiar visió de les quatre regles: sumar manipulació, restar credibilitat, multiplicar deute i dividir la societat. Aquesta malifeta té noms i cognoms i estaria bé que algú començara a conjugar el verb dimitir:

Pedro García (Director General de RTVV)
Lola Johnson (Directora d'informatius TVV)
Maite Fernández (Coordinadora departament informatius)
Cristina Bonet i Maria Rodrigo (Editores)
Luis Miguel del Baño (redactor de la noticia)

A Ràdio 9 només es va "informar" al butlletí de les 6 i el de les 10 de la nit. En el primer, la notícia no era la manifestació, sinó els problemes de trànsit que provocava. En el segon es va fer un simple enunciat de la protesta dient quantes persones havien anat segons les diferents fonts. Una altra "fita periodística" del responsable d'informatius Juanjo Braulio.

El govern valencià ha fet bandera de la prepotència i s'ha burlat de pares, alumnes i ensenyants. No és molt diferent de la prepotència que està demostrant la direcció de RTVV pressionant els treballadors per aconseguir adhesions inquebrantables a un acord col.lectiu d'eficàcia limitada que dona l'esquena a la majoria de la representació sindical.

Els treballadors no es mereixen que alguns sindicats els impliquen en les seues misèries i els forcen a prendre decisions que no volen prendre.

Ara ens trobem on ens trobem perquè USO ha implorat a l'empresa, des d'un principi, la firma d'un conveni extraestatutari. Els encanta que els treballadors passen, un a un, en fila índia i amb el carnet a la boca, a adherir-se als seus plantejaments sota l'atenta mirada de l'empresa. Perquè el seu poder és l'empresa, no els vots que van aconseguir en les passades eleccions. Segurament pensen que l'adhesió al conveni és una mena de segona volta de les eleccions. La realitat és que les adhesions no van a mesurar la seua força democràtica, sinó la reconeguda capacitat que té l'empresa per pressionar. I així ho han entés la major part dels treballadors que han participat en les massives i participatives assemblees realitzades ahir al CPP de Burjassot i en la ràdio.


Els treballadors entenen, amb bon criteri, que cinc sindicats tenen més possibilitats que un a soles d'aconseguir un bon conveni. I això, és el que demanem des de la Intersindical juntament amb CCOO i CGT: que es reprenguen les negociacions. Si més no, per concretar un articulat tan vaporós que deixa oberta les portes a qualsevol interpretació per part de l'empresa. És per este motiu que ja ens hem dirigit al Director General per demanar-li una entrevista i que realitze un darrer esforç per tal d'aconseguir un conveni de tots i per a tots.



De l'actuació d'UGT tenin poc que dir, perquè s'ha encarregat de despullar-se ella sola en un comunicat: “la UGT ha signat un acord per als seus afiliats, i això ningú no ens ho pot impedir. Com no impedeix ningú (almenys nosaltres) que continue la negociació d'un conveni d'eficàcia general”. És a dir, qui vullga un conveni d'eficàcia general que el busque, però que no compte amb ells. Si la resta de sindicats també firmarem acords pensant únicament en els nostres afiliats, qui es preocuparia de la gran majoria dels treballadors que no estan afiliats? Es que UGT va rebre en les passades eleccions únicament els vots dels seus afiliats? Que tipus de sindicalisme és eixe que només es preocupa del que hay para los míos? Per cert, no podem creure que no està impedint que continue la negociació quan ha preparat les fulles d'adhesió abans que l'empresa i USO.
Amb aquest tipus de plantejament, quin sentit té parlar d'unitat sindical? Quin sentit té parlar d'un conveni de tots i per a tots?: Cap. Per això han trencat la unitat i han optat per un conveni dels meus i per als meus. Que, damunt, és roin.

Recorda: la firma és el problema, la negociació és la solució. Ajornar la firma és donar una oportunitat a la negociació.

Els treballadors de RTVV tenim encara en les nostres mans la consecució d’un nou Conveni Col·lectiu que, almenys, no ens deixe en pitjors condicions que l’anterior. Però, per a aconseguir-lo tenim que posicionar-nos clarament en contra d’aquest acord que ens pretenen imposar.

No vos deixeu enganyar. Aquest acord no és el VIII Conveni Col·lectiu, és només un acord de eficàcia limitada. Un pacte entre l’empresa i dos sindicats, que són la minoria de la representació dels treballadors. Un acord il·legal, perquè aquest tipus de pacte, per llei, no pot modificar aspectes importants dels convenis d’eficàcia general, com ara jornades i horaris, funcions, organització del treball o categories professionals. Conveni Col·lectiu vàlid, per a tots, no hi ha altre que el VII Conveni Col·lectiu, fins que no s’arribe a un nou acord d’eficàcia general.

Aquest pacte és regressiu respecte al VII Conveni fonamentalment perquè:

1.- Desregula la normativa de jornada i horaris.

- Introdueix el còmput mensual per a tots els treballadors en uns huit mesos a l’any (art. 26.1), amb l’excusa dels events festius. Això vol dir que en eixos mesos el límit de la jornada setmanal es trenca, havent de fer-se la mitjana d’allò treballat en el mes (jornada acordió). La interpretació final estarà a l’arbitri dels diferents caps.

- L’empresa es reserva la possibilitat de “flexibilitzar la jornada i els horaris” dels treballadors (art. 25.6) i d’establir “jornades de treball diferents a les pactades en conveni” (art. 27.1.f), amb l’excusa de “la conciliació de la vida familiar, laboral i professional”. L’empresa malintencionadament ha capgirat allò que en la llei és un dret dels treballadors amb unes necessitats concretes, per tindre fills menors, persones majors o dependents al seu càrrec, a reduir la seua jornada o adaptar-la segons les seues necessitats, reservant-se l’última paraula i extenent la indefinició a tothom.

- L’empresa pot implantar jornades partides sense cap límit (art. 25.5) en els casos de jornades setmanals de quatre dies, jornades que comencen a partir de les 11 hores o en el cas que haja “acord” entre els treballadors i els seus caps (sabeu que amb aquesta direcció “acord” és més be sinònim d’imposició). Al VII Conveni, les jornades setmanals amb més d’una jornada partida han de ser aprovades per la Comissió Paritària, com a garantia precisament de que mai no siga una imposició.

- No tenen consideració d’hores extraordinàries les que sobrepassen les 35 hores setmanals, com fins ara. Només tenen eixa consideració a partir de les 40 (art. 31.1 i art. 53) i desapareix la compensació de les hores a partir de les 9 hores diàries (art. 53).

- Desapareix el límit de la jornada del matí, que el VII Conveni, fixa en les 15.30 hores (art. 27.1.b). Això vol dir que l’empresa pot establir una jornada que comence a les 11 hores i acabe a les 18, amb l’únic dret de 20 minuts de descans per a dinar.

2.- Introdueix la “polifuncionalitat” i la mobilitat funcional sense cap control.

- L’empresa es reserva la possibilitat d’aplicar “nous processos productius incidint en la “polifuncionalitat” dels treballadors” (art. 11.3). Amb aquest nou paràgraf, l’empresa queda amb la potestat absoluta de modificar les funcions de totes les categories, afegint a les actuals aquelles que vullga.

- La mobilitat funcional dels treballadors per ser “destinats a realitzar funcions distintes per a les quals fou contractat, dintre del seu grup professional o categories equivalents” (art. 13.1) no te cap limitació, quan el VII Conveni fixa que només es pot produir per “raons tècniques i organitzatives que el justifiquen i pel temps imprescindible”. La voluntarietat que recull la redacció queda anul·lada, quan diu que “l’empresa davant necessitats productives podrà designar altres treballadors en el seu defecte”. A més a més, el concepte de “grup professional” o “categoria equivalent” no està definit en el text, creant més inseguretat.

3.- El dret als trasllats o permutes queda pràcticament anul·lat

- La Comissió de Trasllats només es reuneix quan l’empresa convoque procés d’oposicions (art. 21), en conseqüència no pot resoldre respecte a les sol·licituds de trasllat o les permutes en altres moments. Els trasllats i les permutes deixen de ser un dret, per a convertir-se en un favor en mans del Secretari General. El VII Conveni fixa que la Comissió es reuneix almenys trimestralment, per a atendre les sol·licituds.

4.- Les denúncies a l’empresa han de passar primer per la Comissió Paritària.

- El VII Conveni només recull la funció de mediació i arbitratge de la Paritària, “quan les parts interessades es sotmetan a ella prèviament per escrit”. Ara, qualsevol treballador que vulga denunciar l’empresa per incompliment de conveni, ha de passar primer per Paritària (art. 9.c). Això suposa dilatar els processos i obligar al treballador a renunciar a un dret.

5.- S’elimina la possibilitat de que el treballador fraccione les vacances en dos períodes

- S’ha eliminat del text del conveni el dret del treballador a gaudir les vacances en dos períodes, cap dels quals podrà ser inferior a 5 dies (art. 32.2 del VII Conveni).


No només aquest acord és regressiu, els seus suposats aspectes positius no ho són tant:

1.- No hi ha cap compromís ferm de reducció de la temporalitat, amb la transformació d’els contractes temporals en indefinits, ni la seua translació a places de plantilla, ni cap mecanisme de control. L’únic que fa l’article 19.2 és recollir allò que diu la llei, precisament aquella que l’empresa ha vingut incomplint sistemàtica i arbitràriament durant els darrers dos anys.

2.- No hi ha concreció del suposat acord salarial. Les taules salarials no han segut lliurades per l’empresa, per la qual cosa no se sap res del 0.5% lineal que encara se’ns deu als treballadors. Tampoc no hi ha cap menció a la consolidació de la revisió salarial.

3.- No hi ha cap compromís d’incrementar la producció pròpia, única forma real de garantir el nostre futur professional.

4.- Els nous dies festius (art. 30.3 i 30.5) no es descompten de la jornada anual de 1.568 hores, de forma que no són altra cosa que els dies “festius de conveni” que ja veniem gaudint tots els anys.

5.- L’ampliació dels permisos es queda ben curta respecte al Pla Concilia, com ara en el cas de paternitat, maternitat o adopció i permisos per lactància.

6.- Els valors de les prestacions socials es congelen en la majoria dels casos a les mateixes quantitats del 2004 i s’empitjora l’ajuda de “menjador” per a la Ràdio.

7.- La jubilació als 65 anys es converteix en obligatòria, inclòs en el cas dels treballadors que necessiten completar uns mesos més per a tindre dret a una paga millorada. En el cas de la jubilació parcial, es determina la amortització automàtica de la plaça al arribar als 65 anys.

Per tot això, i altres aspectes que anirem explicant, cal donar un NO rotund i majoritari a aquest pacte.

CCOO-Intersindical-CGT

PEDRO GARCÍA EXPLICA EN LES CORTS LA SEUA VOLUNTAT NEGOCIADORA HORES ABANS DE TRENCAR NEGOCIACIONS

I de pas ha explicat que els sindicats estan ancorats en el passat i ha donat a entendre que ell representa els treballadors millor que els sindicats. També ha fet una descripció bucòlica de RTVV on, segons ell, tot és normalitat i tranquil.litat.