Burjassot, 13 de juny. Els sindicats CCOO, STAPV, UGT i CGT estem compromesos en la millora de l’estabilitat laboral de tots els treballadors i, concretament, amb la d’aquells que cada estiu pateixen la rescissió del seu contracte, sense cap garantia de continuïtat. Un any més, per culpa de la nefasta política de producció de la casa i la fraudulenta política laboral implantada per Vicente Sanz i el seu equip, centenars de treballadors se n’aniran al carrer.

L’empresa, ha intentat fer trampa aprofitant-se de les prevencions que tenim els sindicats sobre la introducció en conveni de noves i inusuals fórmules de contractació i, concretament, de la de fixos discontinus. El seu objectiu ha sigut fer creure a aquells treballadors que acaben el seu contracte a juny que si se’n van al carrer sense cap garantia de tornar és per culpa dels sindicats que es neguen a acceptar que se’ls aplique l’esmentada forma de contractació.

L’empresa però, va quedar en evidència en la reunió de dimecres passat de la Comissió Negociadora del Conveni. CCOO, STAPV, UGT i la CGT van plantejar de forma unitària la necessitat de convocar una reunió per negociar l’estabilitat laboral dels treballadors que finalitzen contracte a juny. Una reunió urgent, sense esperar a acabar la negociació del conveni, que arribara a acords que es posaren en pràctica de forma immediata, amb participació de tots els sindicats i acceptant, com a fórmula provisional de mínims, la realització de contractes fixes discontinus. La resposta de l’empresa i de la USO va ser dir que no. Què van a dir ara als treballadors?

Els sindicats que ostentem la majoria en el Comité d’Empresa i en la Mesa de Negociació del Conveni, estem convençuts que l’estabilitat dels treballadors passa per potenciar la producció pròpia, en hivern i en estiu. Des d’aquest plantejament, que es troba recollit en la nostra plataforma unitària, pensem que en la majoria dels casos és innecessari crear nous tipus de contractació, com ara, la dels fixos discontinus. Però això no vol dir que ens tanquem a negociar qualsevol fórmula que millore l’estabilitat d’aquells que pateixen les situacions més precàries.

Denunciem l’actitud demagògica de l’empresa que intenta responsabilitzar els sindicats de les seues malifetes, alhora que es nega a negociar res que no signifique avalar l’arbitrarietat i la precarietat laboral com a norma de funcionament de la casa. Un any més, l’empresa ens insinuà la imminent rescissió de contractes i la seua voluntat de fer el que ells consideren normal manera de gestionar l’empresa: despatxar la gent.