Primer informe del Comité Professional d'Informatius de RTVV
Setmana del 28 de gener al 3 de febrer.

Burjassot, 5 de febrer de 2008. Un núvol negre i espés s’ha abatut sobre la Comunitat Valenciana. La passada primavera, coincidint amb les eleccions autonòmiques, els nostres informatius reflectien un món de color de rosa, on tots els dies érem “líders” i “pioners”, segons el vocabulari que tant solen utilitzar els nostres locutors. Però, en arribar l’hivern, el món s’ha tornat aspre i depressiu i una boira espessa ho tapa tot: Zapatero.

El caos s’ha fet l’amo de la nostra pantalla. Els valencians segueixen des de Canal 9 narracions apocalíptiques de successos, crisis econòmiques, “escalades imparables dels preus” i la presència sempre constant i tranquil·litzadora de l’hereu de Jaume I: Francisco Camps.

“I, a tu, ja t’han robat?”
 “I així ens trobem, contant-los un dia sí, i un altre també, un cas d’inseguretat ciutadana”, comentava la presentadora de l’informatiu de les 21:00 h. de l’1 de febrer. Efectivament, tots els dies un allau de successos recorre els noticiaris. Fins a 17 notícies de successos contenia l’informatiu nocturn del passat dia 29. I tot, en només mitja hora. Veiem: Un segrest a Veneçuela amb hostatges, el recordatori de l’atemptat del Corte Inglés a València (“Vi a una mujer seccionada por la mitad…y, a otra, con fractura abierta de cráneo”, deia un testimoni), una “onada de robatoris al camp”, més robatoris de coure, detinguts uns lladres després de 30 assalts, assetjament laboral a les escoles, una dona víctima d’errades judicials, violen una menor i ho graven en vídeo, busquen a Torrevella una desapareguda, cada any moren a Espanya 600 vianants, les rutes d’entrada d’haixix a Espanya, “l’hora dels matxets a Kenya”, un home que ha disparat a un altre a Elx, un jove mort electrocutat, la policia troba el cadàver d’un home rosegat pels gossos i, inclús, dos gossos policies que detecten DVD pirates.
Si, a eixes altures, l’espectador no estava també mort, aleshores li apareixia en pantalla Francisco Camps. El president de la Generalitat, acompanyat de l’alcaldessa de València, assegurava, envoltat de policies, i segons el locutor, que “la seguretat de les persones és un deure i una responsabilitat de totes les administracions”. Per si no s’havia captat, el rètol en pantalla deia “rapidesa i seguretat”.
L’estil sangonós i la narració de novel·la negra impregnen la pantalla. A Ontinyent veiem les imatges d’uns lladres gravats quan robaven en l’interior d’una vivenda. I la veu en off es pregunta: “I, a tu, ja t’han robat?”, fent-se eco dels cartells que porten els veïns.
Si el fet és un accident de trànsit, escoltem la veu dir: “Una velocitat que ha matat este jove motorista a Madrid. Els metges del SAMU intenten reanimar-lo una i altra vegada. Impossible! S’ha estampat contra un cotxe…”.
I si tots els mitjans destaquen el dia 30 el descens del nombre de morts per SIDA i accidents de trànsit, Canal 9 prefereix contar que, en els pròxims anys, pujaran les víctimes del canvi climàtic. Són formes distintes de veure la realitat.

“S’han acabat els luxes”
Curiosament, en sintonia amb la campanya del Partit Popular, la situació econòmica també ocupa l’atenció diària dels informatius. “S’han acabat els luxes” deia un dels titulars del dia 28 gràcies a “l’alentiment de l’economia”, que provoca que hi haja “menys diners per a oci, viatges o vehicles nous”.
Però la situació econòmica es va complicar d’un dia per a l’altre. Si el dia 28 només era un “alentiment”, el 31 ja parlàvem clarament de prendre “mesures contra la crisi” davant “l’escalada imparable dels preus” i les dificultats a “l’hora d’omplir la cistella de la compra”. Per això, el dia 1 ens informaven que, al juliol, “la llum pujarà un 40 per cent” i que “l’economia no passa per bons moments”. Ha quedat clar?

Jaume I i Francisco Camps
 Dos personatges ens han acompanyat durant tota la setmana. El rei Conqueridor, que complia 800 anys, i el president de la Generalitat, que ha complit el seu somni “que la Comunidad Valenciana sea la imagen de la España más moderna, más confiada, más ambiciosa y más de futuro”, com ens deia des de FITUR. Si seguim els nostres informatius, Camps també ha tingut temps esta setmana d’acompanyar Javier Arenas en la seua campanya electoral a Andalusia, de celebrar un ple del Consell, de presentar el circuit de la F-1 de València, de celebrar l’aniversari de la policia autonòmica, d’explicar-nos un pla de seguretat i emergències i de presidir els actes del dia de Jaume I.

De Maria Teresa Fernández de la Vega, “de moment no se té notícies”
 Mentre l’alcalde d’El Verger i el conseller Juan Cotino lliuraven les claus de quatre vivendes rehabilitades, la veu en “off” comentava que “les ajudes arriben en temps rècord; no com les que va prometre María Teresa Fernández de la Vega, de les que, fins al moment, no se té notícies”.
Efectivament, de María Teresa Fernández de la Vega, si se segueix Canal 9, de moment, no se’n té notícia. En tota la setmana, la candidata socialista per València només ha disfrutat d’una aparició durant la seua visita a l’Albufera. En canvi, hem sabut que Esteban González Pons vol desafiar-la a un debat i que la secretària autonòmica d’Aigua, Ángeles Ureña, li reclama aportacions d’aigua per a les zones humides mentre que el conseller d’infraestructures, Mario Flores, lamenta que les seues visites siguen electoralistes. Al llarg de la setmana també hem vist a Trillo, a Juan Costa, a Ricardo Costa, a Rita Barberà, a Rus, a García Antón, a Alperi, a Rambla, a Rajoy, a Font de Mora… Del PSOE, a Zapatero i a Cristina Narbona, qui “ha assegurat que l’aigua que es transvassarà del Xúquer al Vinalopó és apta per al reg i ha criticat qui diu que és aigua cancerígena”.
El programa de debat polític “Parlem clar”, que presenta i modera Manu Ríos, es preguntava amb insistència esta setmana si “la compra de votos…. no nos recordaba a tiempos pasados”. Curiosament, la pregunta la llançava després de recordar el compromís electoral de Zapatero de tornar 400 euros a cada contribuent.

Hi ha alguna raó perquè Radio Nou siga diferent?
Per als responsables dels informatius de Ràdio 9 només és notícia allò que es bo per al PP. Tota l’actualitat és diàriament maquillada amb eixa consigna, de tal forma que les notícies es censuren, es manipulen o es silencien sense pudor, i segons convinga, per ajustar-se a eixe criteri purament polític.
Recollir tots els casos que es produeixen al llarg d’una setmana faria extensíssim este informe. Per això hem optat per reflectir alguns exemples del que s’ha fet a Radio Nou durant la setmana del 28 de gener al 3 de febrer i que il·lustren perfectament el despropòsit en què s’han convertit els informatius de l’emissora autonòmica.

Censurar un ministre
 El dilluns, 28 de gener, es va saber que la justícia arxivava definitivament la denúncia del govern de la Comunitat de Madrid sobre les presumptes sedacions il·legals en l’hospital Severo Ochoa. El cas ha sigut notícia destacada en els últims temps i eixe dia es van produir nombroses reaccions a la sentència. En este sentit, el ministre de sanitat, el valencià Bernat Sòria, va declarar que esperava que el govern d’Esperanza Aguirre demanara disculpes als metges falsament acusats. L’informatiu de la vesprada de Ràdio Nou va recollir-ho tot, però pocs minuts abans que començara el noticiari, el tall de veu del ministre va ser eliminat tant de la notícia com del sistema informàtic on es guarden les declaracions. L’editor, que se n’adonà de poc, va tornar a demanar a l’agència EFE el tall de veu de Bernat Sòria. Només els editors i els responsables d’informatius tenen clau d’accés per a eliminar talls de veu del sistema informàtic. En eixe moment, a la redacció estava el cap d’informatius, Juanjo Braulio.

Ocultar les reivindicacions sobre el Teatre Romà de Sagunt
 Dimarts, 29 de gener, centenars de persones es van concentrar al centre de Sagunt per a reivindicar que no es demoliren les obres de rehabilitació del Teatre Romà. La notícia només va merèixer 30 segons d’atenció en els informatius de la ràdio, sense cap tall de veu i sense fer cap referència al fet que en l’acte hi havia destacats representats de nombrosos partits polítics, sindicats i organitzacions socials, tret del PP. Dimecres, 30 de gener, el Ple de l’Ajuntament de Sagunt havia aprovat una moció en el mateix sentit (que no es demoliren les obres de rehabilitació) amb els vots a favor de tots els grups municipals del consistori, tret dels del PP. Ràdio Nou no en va dir ni pruna. Dijous, 31 de gener, es va conéixer que més de mil personalitats espanyoles del món de la cultura i les arts (Joan Manuel Serrat, Concha Velasco, Rosa Maria Sardà, Emma Suárez, Juan Echanove, Josep María Pou, Ana Belén i Bigas Luna, entre altres), havien firmat un manifest en el mateix sentit. La notícia només va merèixer un breu de 20 segons. A més, després de la seua emissió, els responsables dels informatius van ordenar els editors que no es tornara a repetir en cap altre informatiu.

Silenciar una resolució judicial
 Divendres, 1 de febrer, el TSJ de la Comunitat suspén cautelarment la sanció de 300.000 euros que el Consell havia imposat a ACPV pels repetidors del senyal de TV3. La notícia, que es va saber a primera hora de la vesprada, es va comentar a la redacció fins al punt que el cap d’informatius va dir que estaven valorant què fer amb ella. La valoració va consistir a no dir absolutament res en cap informatiu. Silenci absolut.

Sagnia d’oients
El mur de censures, manipulacions i silencis que diàriament s’alça a Ràdio Nou ha convertit els seus informatius en un pobre simulacre de mitjà de comunicació. L’emissora només ofereix un pàl·lid reflex de la realitat, i la conseqüència és un desprestigi i falta de credibilitat tant generalitzat que provoca una fugida constant d’audiència. L’emissora autonòmica pateix una penosa sagnia d’oients. La prova és que, segons les dades de l’EGM corresponents al 2007, Ràdio Nou té menys de 50.000 orients diaris de mitjana, una de les pitjors xifres entre totes les emissores autonòmiques de l’Estat.