Com sabeu, actualment estem cobrant el mateix que en el 2007 i l’empresa s’ha negat sistemàticament a realitzar cap pujada fins que no firmem el conveni que estem negociant. El seu objectiu ha sigut, des del principi, utilitzar la congelació salarial com un element de pressió i xantatge. Les coses però, han canviat i en la nòmina de setembre anem a cobrar un dos per cent més del que hem cobrat fins ara. També cobrarem els endarreriments acumulats des de gener. Els increments no arrepleguen dos millores fonamentals a les quals tenim dret: l’augment resultant de repartir un 0’5 per cent de la massa salarial i, sobretot,  el corresponent a una part de la paga extraordinària que oscil.la, segons categories laborals, entre els 180 i els 482 euros. Això significa, de fet, que només ens volen pagar la meitat dels endarreriments  que ens corresponen.
Fer valdre aquestes millores pactades i altres, com el reconeixement explícit de la clàusula de revisió salarial i la transformació del plus de conveni en un concepte salarial, va a ser una prioritat per a nosaltres.
Hui però, el que toca és felicitar-se perquè hem obligat l’empresa a prendre una decisió que no volia prendre i que ens afavoreix en la negociació. No penseu que estem davant d’un regal. Ha sigut el resultat de l’acció conjunta de la Intersindical, CCOO, UGT i CGT. Han sigut aquests sindicats els que han buscat el pronunciament del Comité d’Empresa, els que han acudit al Consell d’Administració a plantejar les seues reivindicacions, els que han anat a exigir els nostres drets a la Conselleria d’Economia i els que estan convocant i mobilitzant els treballadors.

En la primera columna teniu la suma d’endarreriments de gener fins a agost. En la segona, la pujada del mes de setembre. L’última concreta l’increment total respecte el 2007.
La pujada del 2 per cent, amb els corresponents endarreriments, també cal aplicar-la als triennis i a tota mena de plusos i dietes.